Pisa (Programme for International Student Assessment o Programa Internacional per a l'avaluació d'estudiants) és un projecte de la OCDE (Organització per la Cooperació i Desenvolupament Econòmic) basat en l'avaluació de formació d'alumnes de diferent països, que arriben al final de l'ensenyança obligatòria, amb l'objectiu de comprovar l'eficàcia dels sistemes educatius enfront de la vida i el món laboral.
Aquesta anàlisi sorgeix del rendiment dels estudiants de 15 anys, mitjançant unes proves avaluadores que es realitzen cada tres anys en diversos països. El disseny d'aquest projecte se situa l'any 1997, tot i que la seva implantació fou l'any 2000. Al començament participaven 43 països i en el 2018 ja en són 80. Destacar que Catalunya participa amb mostra pròpia des de l'any 2003 (Generalitat de Catalunya, 2019).
PISA està encarat a obtenir informació educativa tant en l'àmbit de les matemàtiques, la ciència i la lectura com en les diverses necessitats de caràcter social com són el benestar de l'alumne, la motivació i les diverses estratègies d'estudi, proporcionat una anàlisi completa del sistema en què és educat l'alumne. Aquesta anàlisi permet observar la situació educativa dels països involucrats i així adoptar decisions polítiques per potenciar, millorar i desenvolupar els nivells educatius, contribuint així a un creixement econòmic, social i cultural. Remarcar que l'estudi PISA no avalua als centres ni als alumnes, avalua els sistemes educatius.
Per tant l'objectiu principal d'aquest projecte és la competició, valoració i interpretació d'aquesta informació per millorar els mètodes educatius i donar resposta a les situacions actuals. Si més no l'engranatge principal de la societat es focalitza en l'educació, per tant és d'autèntica rellevància la valoració dels sistemes educatius i la aposta de millora, perpetrant així a una millora de caràcter social.
PISA estableix un marc comú, internacional, de l'avaluació del rendiment del estudiants de 15 anys mitjançant proves estandarditzades i s'hauria de potenciar una aproximació més holística e interdisciplinari a les competències com es planteja en el projecte DeSeCo (Definición y Selección de Competencias) de la OCDE (Gallarfo et al, 2010).
Les avaluacions externes com PISA permeten una visió de l'estat de l'art del sistema educatiu de diferents països i també poden ser un motor per la millora de l'ensenyament científic (Luna et al. 2011).